La pantalla de cristall líquid (LCD) és un dispositiu de visualització que utilitza tecnologia de transmitància de control de cristall líquid per aconseguir una visualització en color. Té els avantatges de la mida petita, el pes lleuger, l'estalvi d'energia, la baixa radiació i la fàcil portabilitat, i s'utilitza àmpliament en televisors, monitors, ordinadors portàtils, tauletes, telèfons intel·ligents i altres camps.Ara moltsempreses excel·lir en l'àmbit televisiu.
La pantalla LCD es va originar a la dècada del 1960. El 1972, S. Kobayashi, al Japó, va fabricar per primera vegada una pantalla sense defectes.pantalla LCD, i després Sharp i Epson al Japó el van industrialitzar. A finals de la dècada de 1980, el Japó va dominar les tecnologies de producció de STN-LCD i TFT-LCD, i els televisors de cristall líquid van començar a desenvolupar-se ràpidament. Més tard, Corea del Sud i Taiwan, Xina també van entrar en aquesta indústria. Al voltant del 2005, la Xina continental va seguir el mateix camí. El 2021, el volum de producció de pantalles LCD xineses va superar el 60% del volum d'enviaments mundials, convertint la Xina en la primera del món.
Les pantalles LCD mostren imatges aprofitant les característiques dels cristalls líquids. Utilitzen una solució de cristall líquid entre dos materials polaritzants. Quan un corrent elèctric passa a través del líquid, els cristalls es reorganitzen per aconseguir imatges. Segons l'ús i el contingut de la pantalla, les LCD es poden dividir en segments, matrius de punts i caràcters, i matrius de punts i gràfics. Segons l'estructura física, es divideixen en TN, STN, DSTN i TFT. Entre elles, la TFT-LCD és el dispositiu de visualització principal.
Data de publicació: 22 de setembre de 2025
